El pacto nómada de la sangre: algunos fragmentos de "Arrel" de Begonya Pozo

Voluntat

Escriure com qui vol

esmolar el silenci.

Escriure com qui sap

que existeix una cal·ligrafia del buit.

Escriure com qui respira

la lentitud de tots els principis.

Aorta

              A Lupe Grande

Pot ser a trenc

d'alba o a boca de

nit. Sols la llum

impàvida demana

les venes innocents.

Flor epidural

Adore tots els líquids que fan,

del meu cos cràter, una improvisada

i infinita

cascada

Amb cada gota insubornable

vaig omplint el buit que m’espanta,

la balma invisible on encara puc desnàixer.

Dixi de l'ars amandi

Allà,

exactament on la llum es deté,

allà on es perfila la calma,

precisament allà on nia la pau del cos,

en eixe punt d'infinit on tot s'expandeix.

Ací,

on regna l'entropia de les petites coses,

on inevitablement som caos a punt de la implosió,

ací, justament, on la vida es concentra

i on tot es redueix, en nom de l'atzar,

a un amor que il·limitadament rebenta.

Tardor

Mentre les roses

ja no saben florir

el teu cos creix

com pètals inquiets

sota un foc de carícies.

Testament vital

Corpresa, sí,

inevitablement

accepte el repte:

cremar sempre feroç

i fecunda de tu.

COLOFÓ 1

I si tinc les entranyes

arrelades a la terra

i el meu cor mira

sempre cap al cel,

quin mal faig?

No em digueu

com he de ser dona.

[Isabel Granya, Síndria esberlada, Badalona: Tanit, 2020]

COLOFÓ 2

El temps a mi

et va tornar

perquè no hi ha cosa

més dolça

que dins del mateix cos

hi trobis la vida

hi retrobis la mort.

[Lucia Pietrelli, Ortigues. Calonge (Mallorca): AdiA, 2015]

Aquest llibre va nàixer al gener de 2020, tot just quan vaig rebre la notícia de l’embaràs. Durant un any i mig travessàrem plegats el temps i l’espai. Després fou el moment per al silenci i les correccions. El punt final, que mai no arriba, el vaig posar al juliol de 2023. Sempre a la ciutat de València.

Begonya Pozo (València, 1974) és doctora en Filologia i professora titular de Filologia Italiana de la Universitat de València. Ha publicat els llibres: Poemes a la intempèrie (Premi Senyoriu d’Ausiàs March 2010), A contracor (2012), Novunque – vertebre romane (2015), Sense treva (2016) i Excavant la llum (2019). La seua obra ha estat traduïda íntegrament a l’espanyol. A més també poden llegir-se llibres o poemes seus en àrab, portuguès, èuscar, galleg, francès, anglès, italià, grec i croat. Els seus poemes han estat recollits en diverses antologies, l’última de les quals és Flamarades sortiran. Antologia de poesia catalana feminista (2023), a càrrec de M. Antònia Massanet. També ha publicat ressenyes i articles, tant acadèmics com de divulgació, sobre poesia actual i literatura migrant i comparada. 

Com a dinamitzadora cultural va crear l’Aula de Poesia de la Universitat de València i el premi de Poesia César Simón; ha coordinat l’Aula de Poesia de la Universitat Politècnica de València i les Vetllades Carmen Sui Generis; ha dirigit durant deu anys la revista de llibres Caràcters i ha ocupat, des de 2012, el vicedeganat de Cultura, Igualtat, Polítiques inclusives i Sostenibilitat de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. També ha col·laborat en la creació i coordinació de festivals, seminaris i cicles de literatura, art i pensament a espais públics i privats. L’any 2020, amb Carles Garcia, va crear el grup Obert Poètic, dedicat a la fusió de poesia i música. 

El seu primer espectacle, D’una set antiga, pròximament podrà llegir-se i escoltar-se gràcies al llibre-cd homònim que han preparat amb cura durant l’any 2023. És mare de la paraula criptogínia.